Lesions i tractaments

· Drenatge limfàtic:
Teràpia que consisteix en potenciar la funció limfàtica provocant un buidatge del líquid sobrant mitjançant maniobres que activen i predisposen la permeabilitat i reabsorció de l’edema limfàtic. L’acumulació de l’excés d’edema limfàtic pot venir per un problema al capil·lar sanguini i lesions del mateix sistema limfàtic, fet que provocarà la decisió del tipus de tècnica de drenatge (Leduc, Vodder…)

· Massatge esportiu:
Tipus de massatge que reuneix un conjunt de tècniques manuals amb l’objectiu de preparar i prevenir lesions futures. També, recuperació funcional i millora del sistema múscul-esquelètic en cas de presentar ja una lesió de base. Per tant, és un massatge ideal per esportistes que estan preparant-se per una activitat esportiva o bé per aquells que ja l’han realitzat i a l’acabar-la apareix una lesió.

· Massatge descontracturant.
És un massatge muscular profund amb una finalitat clara, tractar de disminuir el dolor relaxant la zona mitjançant maniobres per alliberar les tensions de les contractures musculars. Altres tècniques que es poden combinar per tal d’assolir el millor resultat possible són el treball miofascial, mobilitzacions i el treball de l’elasticitat de grups musculars.

· Mètode Sohier:
Mètode de tractament desenvolupat amb la finalitat de tractar les articulacions que a partir d’una exploració exhaustiva s’han vist com pateixen una alteració en el seu moviment normal. Per tant, en el seu conjunt podem destacar-ho com un mètode d’avaluació i tractament basant en la recol·locació articular.

· Teràpia manual del ventre:
Teràpia que consisteix en l’aplicació de maniobres que milloren la funcionalitat dels òrgans abdominals i pelvians. Està indicada doncs, per casos de dolor abdominal provocat per gasos, estrenyiments i quelcom que provoqui un augment de les pressions intraabdominals, generant mal estar, espasmes i bloquejos, així com determinats tipus de lumbàlgies.

Habitualment les lesions esportives en el seu conjunt es troben dins del marc de lesions que es denominen en fisioteràpia lesions múscul-esquelètiques. Aquest grup de lesions afecten sobretot a músculs, tendons, lligaments i ossos. Les lesions més comunes en l’àmbit esportiu són: esquinços (lligaments i tendons) i distensions musculars, luxacions (articulacions dislocades), fractures (aguda o per estrès).
A banda de lesions que podem classificar en marcs descrits anteriorment, també trobem les lesions agudes, que bàsicament són les provocades pel propi esdeveniment traumàtic de l’acció esportiva.

· TENS: Transcutaneous Electrical Nerve Stimulation. Consisteix en l’estimulació elèctrica del nervi perifèric a través de la pell, amb elèctrodes de superfície, per tal de neutralitzar o inhibir la sensació de dolor. El pacient ha de notar una sensació de pessigolleig agradable i sense arribar mai a la contracció muscular. Apliquem aquesta corrent quan el dolor està molt localitzat en un punt ja que l’efecte analgèsic s’aconsegueix a sota de l’elèctrode.

· Interferencials: les corrents interferencials són corrents de mitjana freqüència,(superior als 1000 Hz). Consisteix en el creuament de dos circuïts de corrent que interfereixen entre sí donant una sensació més agradable que amb altres tipus de corrent. Normalment aquest tipus de corrent les apliquem quan la zona dolorosa no és un punt definit sinó una regió més o menys àmplia, ja que l’efecte d’aquesta s’aconsegueix en tota la zona compresa entre els elèctrodes.

Consisteix en l’aplicació de corrents per tal d’estimular el 100% de les fibres nervioses motores (motoneurones) amb la finalitat de fer augmentar el volum i la potència del múscul. El pacient ha de notar la contracció muscular (normalment poc agradable) i en aquest moment ha de realitzar l’exercici requerit fins que la corrent desapareix, moment en el qual s’ha de fer repòs. L’efecte buscat només s’aconsegueix si es fa l’exercici al mateix temps que hi ha l’impuls elèctric (l’aplicació passiva, sense realitzar l’exercici, no potencia el múscul encara que la sensació final pot ser iguament de fatiga muscular).

Tècnica que utilitza les ones mecàniques d’alta o baixa freqüència del so (1 a 3 Hz) les quals necessiten un medi físic per arribar a penetrar a la zona on s’apliquen (aigua o gel d’aigua). A través de les ones ultrasòniques que emet el capçal es promou l’activació del metabolisme i augment de la circulació sanguínia a la zona d’aplicació. La fisioteràpia ultrasònica habitualment s’utilitza per lesions musculars, tendinoses i articulars.

SUPERFICIAL
Infrarojos:
Aplicació d’una radiació electromagnètica que s’utilitza per aprofitar els efectes fisiològics de la calor superficial sobre la zona a tractar. Es pot aplicar abans o durant la teràpia manual i els seus efectes són complementaris a les tècniques que s’ampliïn. Indicat per contractures, espasmes musculars, lumbàlgies, cervicàlgies d’entre altres lesions.

PROFUNDA
Microones-Radar:
Tècnica de tractament que es basa en l’aplicació de termoteràpia profunda. Els efectes tèrmics que provoca el microones faciliten el tractament sobre l’estructura diana. L’aplicació del microones es pot realitzar abans o després de l’aplicació de la teràpia manual o tractament manual indicat per la lesió específica del pacient. Eina de tractament ideal per aplicar en teixits i musculatura superficials. L’aplicació més habitual és la polsada, la qual és la que més agradable i reconfortant pel pacient.

Làmpada electromagnètica (TDP):
Eina de tractament que combina medicina occidental i medicina tradicional xinesa que es basa en l’emissió d’ones electromagnètiques especials (Tending Diancibo Pu ‘TDP’). Aquesta escalfor que irradia la TDP a més de generar calor relaxant i reconfortant pel pacient insereix en els meridians i en el flux d’energia d’aquests. Per tant, és un excel·lent complement a l’acupuntura d’entre altres tècniques i especialitat de la medicina tradicional xinesa. El tractament es basa en l’exposició de la pell amb la làmpada a uns 30-50 cm de la zona a tractar.

Banys de parafina:
Els banys de parafina funcionen com a relaxants musculars i fan disminuir els espasmes i les contractures. Provoca millores en artritis, tenosinovitis, bursitis entre altres lesions parts toves. És un mètode de termoteràpia superficial que s’utilitza per reumatismes i seqüeles traumàtiques de les mans. La substància ha d’estar entre 50-54ºC. La capacitat calorífica de la parafina és 6 vegades major a l’aigua fet que genera que es pugui realitzar altres teràpies (magnetoteràpia) amb la parafina encara fent el seu efecte.

Tècnica terapèutica que utilitza els camps magnètics com a eina de tractament. Els efectes generals d’aquesta teràpia són la millora del metabolisme cel·lular i regeneració òssia.
La magnetoteràpia produeix un augment de la permeabilitat dels teixits augment la pressió parcial de l’oxigen, accelerant el metabolisme de calci en l’os i sobre el col·lagen. Aquest fet provoca un estímul per l’ossificació, vasodilatació local, efecte antiinflamatori, regulació circulatòria i cicatrització de ferides.
Per tant, és una teràpia indicada per patologies reumàtiques, artropaties degeneratives o inflamatòries, trastorns de l’ossificació (osteoporosis, osteopènia, fractures per estrès…) i per fractures agudes.

És una de les disciplines de la fisioteràpia la qual té un conjunt de tècniques amb finalitat de tractar les disfuncions del sòl pelvià. El conjunt de maniobres van aplicades per al tractament específic de la fisiopatologia ginecològica, urologica i obstetrícia. D’altra banda, també pot tractar-se de forma preventiva abans del part i/o intervencions de la musculatura del sòl pelvià.

La fisioteràpia dirigida a nadons, nens/es i adolescents i encarregada de tractar determinades patologies que només apareixen en la infància s’anomena fisioteràpia pediàtrica. Aquesta disciplina doncs s’encarrega del tractament en pediatria de disfuncions del desenvolupament, alteracions del moviment (congènit o adquirit) i també com a eina de tractament preventiva per aquells infants en risc de patir alteracions futures.

L’acupuntura és un procediment terapèutic que forma part de la medicina tradicional xinesa. Es realitza mitjançant la introducció de fines agulles metàl·liques en punts específics del cos a través de la pell i / o mitjançant l’estimulació calòrica d’aquests mateixos punts usant moxes (compost d’Artemisa Vulgaris que, al cremar-se, desprèn calor).
La combinació de tècniques i maniobres de fisioteràpia i els coneixements que aporta l’acupuntura permet realitzar
ractaments globals i encarats a diverses lesions i patologies: trastorns dolorosos i menstruals, cefalees, ansietat vertígens, problemes ginecològics, trastorns de l’estat d’ànim, insomni, entre altres.

· Aparell de tracció, suspensions i poleoteràpia En-Tree.
· Banc de quàdriceps.
· Taula de mans.
· Equips de pesos per a gimnàstica activa.
· Bicicleta estàtica.